Segona etapa: arribem a Elizondo!

Després del dia de descans que ens vam agafar ahir, perquè nosaltres ho valem i perquè plovia moolt, avui hem arribat a Elizondo i estem contents. Són les festes del poble! El que passa és que segueix plovent i clar, això ho aigualeix tot una mica (és el que té fer ruta amb un lingüista ;). El poble és superxulo, com podeu veure a les fotos.

 Avui hem vist força vaques, ovelles i alguns cavalls. Ahir vam veure també un porc senglar. És curiós, estan al nostre camí, però quan ens hi apropem s'aparte, pugen o baixen al lateral i ens deixen passar. Són més monos... I sí, plovia, però ja hi estem acostumats.  

Avui he pogut estirar una mica les cames, en una barana (clickeu a la foto) i també corrent de baixada. D'una banda perquè hi havia estones de molta pendent i m'era més fàcil trotar que caminar; i d'una altra, perquè si no, no havia forma de seguir l'Eduard. Li és igual que hi hagi asfalt, fang, arenas movedizas o camps d'arrós de Hanoi, ell va a piñón fijo i jo me les veig negres per seguir-lo, sobre tot a les pujades. A les baixades em converteixo en un trail runner i llavors les coses s'equilibren.

Una cosa xula és que hem vist força búnkers que, igual que els animals, estan a dalt de tot de les muntanyes! I també hi havia jaciments arqueològics de l'edat del Ferro. I uns paisatges, quan la boira ens deixava veure'ls, realments bonics. Com a la Heidi, com a Suïssa, la veritat és que la gent deu viure Baztán bé per aquí. Baztan és el vall on està Elizondo i el joc de paraules no és nostre, és d'aquests amics.

Si ahir vam fer 40 kilòmetres, perquè vam afegir-ne 8 perquè nosaltres ho valem, avui hem fet 34, ja que he volgut deixar-me un parell de vambes a l'hostal Ansonea, per així poder tornar al cap de 20 minuts i anar sumant kilòmetres. Com diu el mestre Kilian, more kilometres is more fun!

En tantes hores de camí dóna temps de parlar de moltes coses, però sobre tot de pensar i de recordar-te de coses. Avui, per exemple, m'he recordat del Pablo que deu estar organitzant un acte que em tocava a mi, però com que estic de vacances... o el Guifré, que acaba de fer de control a l'Emmona, el primer pas abans de fer la cursa. També de la Bet, la nostra seguidora més fidel. Potser demà recordarem altres amics que estan encara treballant, guanyant-se el pa amb el digne suor del seu front.

Au, apalins, anem a veure com es vieun les festes en aquest poble!