dimecres, 7 de setembre del 2011

Un mes després... ho trobem a faltar

Ja ha passat unes setmanes des que vam tornar de la nostra ruta al GR11. Potser és un bon moment per recapitular. Allà ens havíem anat amb l'amic Eduard, una bèstia humana de l'ultrafons i amant de les muntanyes que, com vam acabar comprovant, estava molt més preparat que un servidor per portar a terme el repte inicial: creuar els Pirineus en 32 dies. El pla no incloïa cap dia de descans i obligava a fer dies de dues etapes, ja que anàvem seguint la guia oficial, pensada per fer-la en 40 etapes.

Com heu pogut comprovar, ha estat una aventura acollonant, amb uns paisatges extraordinaris, una reafirmació de l'amistat amb el company que va tenir paciència màxima per aguantar esguinços i mals diversos, mal temps i canvis d'humor, i, sobre tot, gent molt interessant que vam anar coneixent mentre caminàvem per la muntanya. Sense dubte, una experiència única. La recomanem. Us agradarà.

Servidor, acostumat a l'asfalt i a Collserola, a fer curses de mitja muntanya, va patir molt quan vam arribar a l'alta muntanya. Fins al punt que, com heu vist, vam decidir aturar-nos, al cap de 10 dies i 13 etapes. Amb sensacions contraposades, però molta pau a l'ànima. Estàvem satisfets i orgullosos. A més, això és només el principi. Ja continuarem un altre any.

Els darrers dies de l'estiu els nostres camins es van separar. Servidor es va trobar un altre cop a Barcelona amb dues setmanes de vacances amb que no comptava, uns estalvis per poder muntar un nou viatge i unes ganes boges de trobar un repte esportiu més en línia amb el que les meves cames estaven acostumades. I així és com vam acabar fent la Marató de Helsinki.

L'aventura del GR11 va ser molt bonica i especial per tot els moments que vam viure, que hem anat intentant expressar en aquestes pàgines, però també per vosaltres. Amb agraïment sincer i profund, ens acomiadem amb aquest vídeo dedicat a tots i totes que ens heu anat seguint des d'aquí o des d'allà. Gràcies i fins aviat!