Diem adéu a Otsagabia, un poble amb molta vida; i a la Sidreria Kixkia, al costat de l'Estación Patatera i que ens havien recomanat la seva truita de bacallà, però al final no va poder ser. Això sí, tenia bona pinta i ens l'apuntem per a la propera vegada.
Etapa important la d'avui. Hem acabat el pirineu navarrès i hem arribat a Aragó. Ens recordem de la Maica, que va començar aquest viatge amb nosaltres. Aquí canvia el paisatge, la llengua, la gent... i canvien els nostres companys de viatge. Si aquest matí deixàvem esmorzant a la Feli, el Juancar, la Chusa i el Chesus, de seguida hem trobat noves amistats.
Tres chicas de Lizarra, bien majas: Nekane, Leticia y Maite. Han tenido la decencia, amabilidad y paciencia de acompañarnos durante buena parte de la mañana por las tierras de Isaba. Con ellas hemos seguido ensayando rimas de Burguete, se nos ha pasado rápido el camino y hemos llegado en un periquete. Y en la ermita de Idoia hemos comido todos juntitos, ante la atenta mirada del Taute. ¡Qué tortilla...! ¡Y qué morenitos! En definitiva, a reponer fuerzas para asumir la segunda parte del reto del día: llegar a Aragón, a Zuriza.
Doblem, doncs, una altra etapa. Aquesta era més assequible, perquè el desnivell era moderat, hi havia molta pista i feia solet. Ara bé, la pujada del final ens ha recordat O'Cebreiro i ens ha fet suar. En total, 35 km en poc més de 8 hores.
Entre mig hem passat per uns quants campaments de nens, gaudint de l'estiu entre muntanyes verdes i a prop d'una cascada. En un d'ells hem conegut al Sátur, que ens ha convidat a jugar a futbol amb els monitors i els pares d'allà. Ens ha semblat que aprofitava l'excusa de veure'ns per escaquejar-se del partidet. Hem sabut que té un amic a Sitges que té un 2 Cavalls que va molt a poc a poc, que era la primera vegada que estava en aquestes terres, que sempre ha estat molt bruto i una vegada es va fer un esguinç al turmell intentant saltar nou escalons i una altra imitant al Tarzan es va caure al riu perquè se li va trencar la liana i que venia de Pamplona tot i que havia nascut a Palencia i la seva dona a Còrdova i uns amics tenien un fill adoptat rus que s'ho menjava tot i en canvi al seu no li agradaven les llenties i...
Finalment hem arribat al càmping de Zuriza, ja a Aragó, però a 1 km de Navarra. Un paratge espectacular. Plena de gent, de diversos tipus. Turistes, caminadors, escaladors... i algun nadiu de per aquí. En general, gent simpàtica, també els/les treballadors/es. I amants de la muntanya
Menció especial mereix un home gallec que l'hem vist diverses vegades i que no pot amagar que és el pare d'un dels dos herois que han caminat des de Cap Nord fins a Santiago de Compostela: 6 millones de pasos. Aquí podreu recordar les seves aventures. Entre d'altres coses, es veu que han gastat 7 parells de botes en els 7 mesos que ha durat el seu repte...
Aquesta nit dormim a l'alberg del càmping de Zuriza. Estem en una habitació de 61 llits... i precisament els 4 tius més escandalosos de tots els tenim al costat. Veurem com passem la nit. Suposem que a base de camamilla, valeriana... i cansament.
Estem ara el bar mirant els mapes dels propers dies amb uns senyors de per aquí i ens estan acollonint. "Vosotros sóis unos valientes. Ese refugio (on volem dormir demà) ya no existe. Y este otro (on volem dormir demà passat) es sólo para ganado... ¡sóis unos aventureros auténticos!"
