Burguete - Hiriberri: Primer dia de la segona etapa del camino

Avui ha estat un dia de canvis. Si ahir ens destrossàvem en una etapa doble de 13 hores de pluja, fang i més fang... avui ha estat un dia suau, en companyia i amb sol. Un dia francament agradable. Ja hem arribat als 100 km (primer trailwalker de la temporada…) I un solet més mono, que a més ens permetia de veure el bosc i les valls i finalment hem trobat altres caminaires que estan fent el mateix GR 11 que nosaltres.

Y menudos caminantes. Por un lado, Chesús y Chusa, mañicos con fuelle, que se conocen los Pirineos aragoneses como la palma de su mano, incluido Buisan! Y por otro, Feli y Juancar, monárquicos donostiarras amantes de Lluís Llack y deseosos de enseñar a sus amigos montañeros las bellezas de sus colinas, pues lo cierto es que hasta Burguete no fuimos para la niebla nada más que un juguete. Gran paseo nos hemos pegado los seis juntos, incluendo una buena comida en Orbara.

I després d'Orbara arribem a Hiriberri, la Villa Nova, un lloc paradisíac on les habitacions d'hostal costen 55 euros. Per tant, anem a dormir al frontó, al costat de l'esglèsia. Un incís, grans pobles aquests, amb bar, frontó i esglèsia... però cap tenda. Estan clares les prioritats d'aquesta gent. El millor és que hi ha una font preciosa al costat de casa, vull dir, del frontó i allà, per fi, rentem la roba. I l'estenem al jardí de l'esglèsia. I ens anem cap al bar.

I parlant del bar, arriba el momento confesiones. L'etapa d'ahir va ser duríssima. Però, en part, també ens ho vam buscar. I per què parlo en plural? Dèiem que abans d'ahir eren les festes d'Elizondo. Tot i així, després de sopar, l'Eduard, més assenyat que un servidor, va anar a dormir quan tocava. I servidor es va quedant tastant la sidra, el vinet i el pacharan del lloc. I re-contemplant els balls tradicionals. I dormint, potser, menys del que tocava. No tornarà a passar. O sí…?