Etapa 8: Aguas Tuertas - Candanchú - Port de Somport: Entre amigos y ratones

Hay momentos en la vida que unen a las personas. Anoche nos tocó uno de esos. Compartir la noche con Inma, Fernando y 11 ratones es lo que tiene. Edu decía "no pasa nada, son ratones de campo". Inma decía "Dios mío de mi alma qué noche nos espera". Fernando, armado con su frontal y el bastón de caminar, animaba a los ratones a bajar de la chimenea y a salir por la puerta "vamos, chiquillo, sal de ahí". Yo me protegía detrás del aislante, puesto como barrera en día de encierro y animando a los compañeros a acabar con esos roedores. Lo probamos todo: encender el fuego con un dominical de El Pais que encontramos por ahí, tapar el agujero de la chimenea con una tupida manta que había por allí y hasta prenderle fuego a la manta para que el humo ahuyentase a los bichos. Pero como decía Inma "detrás de cada ratón hay 30 más". Así que al final, a las tantas, nos dormimos, siendo conscientes de que estábamos en un nido de ratones que bajaban por la chimenea y campaban a sus anchas buscando comida, que encontraron en las sobras de una cazuela de pasta. Una experiencia. De las que unen. Por eso quizás nos sentimos tan unidos a este par de cordobeses con los que hemos compartido tantas horas... imaginad las conversaciones, incluyendo las estrategias para luchar con los ratones. Una batalla perdida. La chimenea por arriba estaba llena de sus cagadas, estábamos en su casa. Habíamos dormido en un nido de ratones. De campo, pero ratones al fin y al cabo.

Però hem sobreviscut, en aquest refugi d'Aguas Tuertas. Amb unes vistes impressionants. Al matí han passat uns pastors i uns nois de Zaragoza que estaven fent unes quantes etapes en sentit contrari. I tot seguit hem baixat tots quatre, amb la gossa de la Inma i hem començat una etapa que segons la guia era suau, però que se'ns ha fet llarga i dura. Potser perquè havíem passat una nit una mica especial.
 



En tot cas, hem vist llocs espectaculars, com l'Ibon d'Estanés, el llac que veieu i que hem vorejat en un caminet que no acabava mai. Llavors hem passat a França i potser per això ens hem trobat amb un munt de francesos i també amb un noi de Girona. 

Hi havia un bosquet xulo i una pujada i baixada que se'ns ha fet interminable. El sol també feia de les seves i ens estem posant morenitos.

Finalment, després de 7 hores hem arribat a les pistes d'esquí de Candanchú, que també té una zona militar. En tot cas, hem trobat un bar, el més important en aquests moments i hem pogut hidratar-nos com cal. Al cap d'una estona han arribat els cordovesos i hem seguit hidratant-nos tots plegats, també amb alguna cosa sòlida (plat combinat, ració de xistorra...).
Ens hem acomiadat i hem anat cap a Somport. Allà teníem l'alberg on dormirem, seguint la ruta que va fer un senyor al 2007 i que ens està anant molt bé... però sobre tot, per coincidir amb el Mauro i el Víctor, dos amics que comencen aquí la vessant aragonessa del camí de Santiago i ens ha fet il.lusió veure'ns aquí i explicar-nos les aventures mútues.
Demà anem cap a Sallent de Gállego. Tothom diu que a partir d'allà comença la part més dura del GR 11. Des d'allà fins a Andorra els desnivells s'incrementen considerablement. L'Edu està una mica acollonit. Jo n'estic molt. Ja ens han dit que a Goriz està tot complet. Però sí que hem trobat lloc a Sallent. I anirem fent.
Avui ens recordem d'altres amics esportistes, com els companys de Fisiològic, que aprofiten l'estiu per fer entranaments de qualitat. O del Pablo Redón, que va intentar el repte de la marató de l'Aneto el passat cap de setmana i va patir un infortuni. O del Gerard, que amb la Noa, segueix el doble repte de ser un pare responsable i seguir complint somnis esportius. O del Santi, que supera lessions i cops de mala sort i acabarà assolint tot el que es proposi. O del Pepe, que a Astúries va agafant les forces necessàries per fer unes quantes maratons de muntanya a la tardor. O del Ramon Gabara, amic trailwalkero que sap trobar sempre l'equilibri entre esport i passar-s'ho bé. O del Pierre, que farà una gran marató de Lisboa el proper 4 de desembre. O del Raül i de la resta dels koalas, que ens segueixen inspirant amb cada nova proposta. O d'en Kilian, que ha tornat a guanyar Giir di Mont, una de les curses de muntanya més prestigioses del món. Cadascú al nostre nivell, anem gaudint i ens anem superant. Bona nit!