I decidim marxar a les 7:30 cap a Candanchú per a esmorzar alguna cosa en un bar, que segur que serà més econòmic que els 6 € que ens volien clavar a l'Alberg Aisa. Però la sorpresa ha estat que a Candanchú tot era tancat fins les 9:00, i això ha fet que en Víctor i en Mauro marxessin cap a Canfranc, mentre que en Xavi i jo hem quedat amb la Inma i en Fernando per a començar la nostra etapa.
I quina etapa!
Pujada fins a un circ de muntanyes, i que penses... per on pujarà? I efectivament puges pel mig de la muntanya. Per aquell camí que ni tan sols es veu.
Però quan arribes a dalt de l'Ibón d'Anayet, amb el Pic de Midi d'Ousseau al fons... se't treu tot el que t'ha costat arribar fins allà.
I la baixada, tres quarts del mateix. Un caminet, en alguns trams força empinat, però que hem baixat molt còmodament.
I per acabar de rematar el camí, veus uns quants voltors menjant una vaca, i tot de turistes (nosaltres inclosos) fent fotos d'aquest espectacle tan escatològic.
Quan penses que ja has acabat el camí i només queda carretera, penses. Que bé!
Però no del tot, ja que encara ens quedaven gairebé 6 quilòmetres: pesats, sobre asfalt, al migdia, i Sallent que no arribava.
Però finament, hi hem arribat.
Al llarg de la tarda, gran passejada per Sallent: molt turístic, ple de gent, però amb un temps molt agradable per a caminar.
I per a celebrar el dia: sorpresa!!! Sopar de restaurant. Fins ara encara no ho havíem fet, però aprofitant l'excusa que uns familiars d'en Xavi tenien un restaurant, el restaurant Matuche, hem pensat que era una bona idea anar a sopar-hi i així els coneixia. Un menjar boníssim, una atenció més que eficient, i una gent molt amable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada