Què entenem per etapa suau? Si parléssim d'un Camino de Santiago, una etapa suau seria una etapa de Castella.En el nostre cas, podem dir que hem fet uns 800 metres de desnivell positiu, i uns 1000 més de negatius; i a aquestes alçades és força dur, després d'haver dormit a terra, i només amb un petit entrepà (ni cafès ni res de res) per a tot el dia fins a les 17:00 (que és ara, i estem mig dinant).Si un dels pelegrins que fa la ruta del cami de Santiago veiés la nostra etapa d'avui, realment no sabria si estem parlant de debò o estem parlant en broma.
Avui ja portem fets uns 140 quilòmetres, quilòmetre amunt o avall (bé, com diria en Xavi, més quilòmetres, more fun).
Per tant, ja podríem considerar que hem fet el nostre pelegrinatge pels Pirineus. Així i tot, nosaltres sabem que el nostre camí no ha fet res més que començar.
I és que havíem pensat comparar el que podria ser un camino de Santiago amb el GR11 per intentar mostrar als altres les diferències que aquest té.
Un camí de Santiago té pobles cada 5 quilòmetres (de mitjana). En el nostre cas parlem de pobles cada 20 quilòmetres (i no exagerem).
Un camí de Santiago té marques evidents. En el GR11 tens moltes marques (ara), però tens molta facilitat de perdre't, ja que n'hi ha que estan molt distanciades.
En un camí de Santiago, trobes persones cada metre (potser massa i tot). Al GR11, si tens sort, pots trobar-te algú que fa el mateix camí que tu o a la inversa en una etapa.
El camí de Santiago és molt exigent. Té molt desnivell a Navarra i a la part final de Castella Lleó i Galícia. I un be negre! El GR11 sí que sap què són els desnivells (tot i que nosaltres encara no hi hem arribat).
Al camí de Santiago saps que, si surts aviat, arribaràs relativament aviat; trobaràs llocs per menjar; podràs rentar la roba i la tindràs seca per l'endemà. Al GR11 no saps a quina hora arribaràs (no pots calcular el temps de camí), arribes i no és fàcil trobar menjar, la roba bruta és el plat fort del dia i, si la rentes, l'endemà la pots tenir xopa.
Al camí de Santiago tens el sol d'esquena i al GR11 el tens de cara....
... i quan parlem de sol, parlem de SOL... ja que avui ha estat un dia íntegre de sol durant tota la ruta que hem fet. Des que hem sortit d'Hiriberri, hem arribat a coll de Zazpiturri (on hem trobat un grup de nois i noies que feien una ruta en bicicleta (estil casal basc, a saco pujar a un coll de muntanya en bicicleta)), hem arribat al Paso de Alforjas (on hi havia unes vistes impressionants de la Selva d'Irati), i hem baixat a Otsagabia passant per l'ermita de Muskilda. A la baixada hem trobat un parell de noies (que hem suposat que eren basques) que feien el camí a la inversa, el 11RG, i que havien començat a Jaca i acabaven a Hondarribia. I és que comencis on comencis i acabis on acabis, el GR11 sempre és una aventura. 
Ei caminaires!!!! Ja veig us ho esteu passant molt bé, caminant molt però també amb alguna festeta!! Tot és necessari. Jo dilluns me'n vaig a fer un troç del camino de Santiago a Somport, per mi serà un repte. Us trucaré un dia d'aquests des d'allà.
ResponEliminaUna abraçada i anims!
Mauro
Ya os tenemos localizados. ¿que tal ha ido la etapa de hoy? En Donostia hace un tiempo fenomenal. Espero que ha vosotros no os haya faltado el sol. Ahora que ya teneis gorro... ¡mucho mejor!
ResponEliminaLa labor encomendada ya esta en marcha y han sobrado 30centimos...
Animo para la etapa de mañana. Os seguiremos siempre que podamos.
Mxk (Muxuak-besos)
Feli
Los mañicos también os tenemos localizados. Va a ser divertido seguir vuestro viaje y así tener datos para nuestra posible continuación del año que viene. Disfrutad mucho y desde Aragón os seguiremos un montón (je, je).
ResponEliminaBesicos
Chusa y Chesús
Mauro, t'hem intentat trucar diverses vegades. Estem a Zuriza, ja a la part d'Aragó. Escolta, parlant amb el Dudu, creiem que ens podríem trobar a Candanchú. Tu hauràs de passar fent el camí i nosaltres fent el GR. Per tant, parlem-ho i quedem i com a mínim fem un cafè plegats dilluns, no? Estaria molt bé!
ResponEliminaFeli, Chusa, fue un placer verdadero conoceros. La etapa de hoy estaba muy bien. Hasta Isaba todo pista, os hubiese gustado. Además se iba por un bosque agradable y con alguna fresilla por ahí perdida... Hemos tenido la suerte de encontrarnos con tres mozas de Estella que nos han acompañado hasta Isaba y ha estado muy bien. El gorro queda curioso en las fotos, pero no veas lo que hace sudar. En todo caso, nos está cogiendo el sol. Como nos veíamos con fuerzas, hemos decidido llegar hasta Zuriza. Ya estamos en Aragón, hemos hecho en estos días un buen tramo del reto y estamos contentos. Esto es precioso, Chesus y Chusa tenían razón, vale mucho la pena, ya veréis las fotos. Ahora veremos si dormimos, porque una habitación de 61 no es lo mismo que una de 2, pero se intentará... Petons y saludos a vuestros maridos!