Dia 3 Elizondo – Auritz (Burguete): Una imatge val més que mil paraules

Hoy es 27 del 7, y nos encotramos en Burguete.

Sempre s'ha dit que no hi ha dos sense tres, i així ho podem corroborar. Portàvem dos dies caminant sota la pluja, i avui ha estat el tercer. Ja comencem a estar cansats de tanta i tanta aigua, tot i que potser en algun moment al llarg del camí la trobarem a faltar. I és que això que plogui tant fa que els camins per on anem sempre estiguin enfangats i ens arrelenteixin la marxa. Si més no, intentem agafar-ho de la millor manera, amb la roba ben humida i pudorosa (aix... que agradable)...ja que des de fa tres dies que no hem pogut rentar res. Avui estem amb l'esperança que demà a Hiriberri puguem rentar alguna peça.

La caminada d'avui ha estat un pèl dura. Hem fet 35 quilòmetres (per què enganyar-nos, potser algun més) i hem estat caminant més de 12 hores. Moltes amb pluja, una mica de sol (SOOOOOL.... A Sorogain), i boira, molta boira La sort és que tornem a dormir en llit, i això el nostre cos ho agraïrà. I ha estat dura per... pujades dures, creuades de riu molt mullades (bé, en alguns casos aprofitàvem per rentar botes o mullar els peus), boira, poques persones (bé, una), relliscades continuades en roca o fang... Fang... he dit fang!!! Bé... hi ha qui en comptes de fer-se una màscara facial de fang, la volia per les seves botes.

I de persones que anem trobant, avui ens ha sorprès un muntanyenc que ens comentava que havia fet 32 cims dels 3000m. Un gran home que anava fent ruta del GR11 (amb variants) i que anava pujant cims, fent escalada, etc. – I nosaltres ens queixem de quatre muntanyes de no res –.

El cos ja comença a estar tocat: espatlles, peus humits de tot el dia (que fa que estiguin més que arrugats)... Però aviat s'hi acostumarà.