dilluns, 1 d’agost del 2011

Etapa 7: Zuriza - Achar d'Aguas Tuertas. Dormim en un paisatge acollonant.



Al llarg de la ruta que hem fet avui des de Zuriza, hem passat per tres valls. Hem abandonat la Bal d'Ansó, que és la primera vall aragonesa que trobem quan deixem Navarra, per la Collada de Petraficha. Des d'allà hem pogut veure les dues valls, la Bal d'Ansó i la d'Echo, paratge on hem dinat. I finalment, abandonant aquesta zona, hem pujat per la Bal de Guarrinza per arribar a Aguas Tuertas.

Ha estat un dels dies que hem trobat més persones al llarg de la nostra ruta i com estàvem inspirats, doncs hem anat fent amics.












Potser perquè era diumenge, o potser per la majestuositat del paisatge aragonès, hem anat trobant gent per tot el camí: des d'una parella de Pau (a França), de la qual l'home tenia ja 70 anys i estava pujant a una gran collada (el cuello de Petraficha), un home de Mondragón que vivia a Santa Maria de Palautordera i que estava casat amb una catalana, a una familia basca amb els nanos que també pujaven a aquests grans espais.



Pero hoy queremos hacer mención, principalmente, de una pareja argentina, Walter y Estefanía, que están haciendo tramos de la GR11 en varios años y que están cogiendo ideas de cómo se montan estas rutas. El objetivo es crear un proyecto en Argentina, y a ser posible con ayuda del gobierno, llamado "Huellas Andinas", para potenciar la aproximación de la gente a las montañas argentinas, más allá de  la zona de Mendoza ni la de Tierra del Fuego. Su proyecto es de un camino de 600 kilómetros, de los que ya tienen señalizados 300. ¡Habrá que seguirles la pista!

I si continuem parlant de les persones enqui hem pensat avui, hauríem de parlar de totes aquelles que ens esteu seguint en aquest blog, ja que sense vosaltres aquest camí i seria molt més dur. Persones com la Júlia, que tot i les vacances ben merescudes, continua treballant (esperem que un pèl més desconnectada).
O bé l'Anna, que va tornar del Senegal (diria) i que ja deu parar per terres barcelonines. Anna, va per tu!
También queremos agradecer los comentarios que nos van dejando Feli y Chusa: dos grandes mujeres que conocimos en dos etapas de nuestra ruta y que vemos que nos están acompañando. Y las últimas, Nekane, Maite y Letizia: esperemos que también vosotras, de vez en cuando, nos comentéis alguna cosilla en el blog.
Bet, ja sabem que tu ens segueixes... I que, si tot va bé, tindrem resposta teva avui mateix (tot i que nosaltres anem actualitzant a mesura que tenim internet). Mauro. Tu estaràs fent el "Camino Aragonés". Intentarem fer-te un truc a veure si ens podem veure a Candanchú, encara que veiem que serà força complicat.
Família Cuscó... I vosaltres què... ja heu començat? No sabem res de vosaltres.
Per acabar, us deixem un parell de fotografies de l'espai que ens acull avui.

Per una banda, un meravellós "cubilar" que es troba situat a principi del parc de Aguas Tuertas, al final de la vall de Guarrinza, i abans d'arribar a l'Ibón d'Estanés.



Per altra banda, el paisatge que es pot veure des d'aquest "cubilar".



2 comentaris:

  1. Ánimo muchachos!!! Ya debéis de llevar una tercera parte del camino y se os ve con buena pinta, se ve que estais en forma de verdad... jeje !!! Las fotos geniales, no se podía esperar menos del Alto Aragón... y vemos que dia a dia vais haciendo nuevos amigos, con lo que todavia resulta más entretenido el camino.
    Habéis dejado atrás los euskaldunos, pero ahora os toca practicar la “fabla aragonesa” ...”si no trobaz un lugar pa dormir, tos tendrez que chitar en a yerba d’o fenal...” (como podéis ver, aún me acuerdo un poco), jeje !!!
    Bueno, besazos de la familia !!!

    ResponElimina
  2. Mare, la família és sempre important i més en reptes com aquest. És veritat que féiem bons amics i fotos genials. Estàvem en forma i gaudíem també del patiment. Ens ha quedat practicar la fabla una mica més, potser des de Binéfar pujarem un dia a Goriz... molts petons!

    ResponElimina